El nenúfar

Pau Riba


en les primeres hores de quietud
quan la nit, amb lentitud, desperta el dia
he tingut la sort de no ser lluny
i tenir ulls
per presenciar com la donzella de les aigües
trenca el somni per vestir-se

l'he vist sorgir de dins d'uns pètals clucs
que, com les veles d'un esquif
de tantes proes com el vent
es deixondien
fent delicats i entendridors preparatius
per, sense moure's, navegar durant el dia

i en un borrall de beatitud
l'he vist estirar els braços per sentir-se
reflectida en el mirall del llac diürn

oh tu, donzella d'entre veles
com els grecs t'anomenaren
oh tu, nimfea de les aigües
venerada pels romans
nenúfar, bell nenúfar
guarda'ns d'envanits enganys!

car si un estel indica un tros de cel serè
tu ets senyal que hi ha un clos
d'aigues tranquil.les
i si l'estel senyala el nord i un camí cert
tu ets indici de repòs
i ànsies complides


Autor(es): Pau Riba