El que sent
Mire als estels i recorde tot allò que varem viure,
escolte el cel i em parla del teu somriure.
Pot ser sone massa tendre,ja ho sé,
pero es el que sent dins meu…
Intente caminar,
no veig res mes que el teu pas davant el meu.
I a la fi sols queden suaus acaronades,
em reconforta sentir-te al meu costat,
en esta nit de lluna plena.
De fet,no conec res mes calid que el teu cos
vine amb mi,surt d'aquest mon.
Els teus ulls em recorden belles mirades,
al final sobren totes les paraules…
Eres tot allò que em fa feliç,
no necessite raons per estimar-te.
Eres tot allò que em fa feliç,
sortim junts d'aquest niu.