Els amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
I rodolem per terra entre abraços i besos.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
I ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
I tenim l'enyorança amarga de la terra,
D'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
Car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Autor(es): Vicent Andrés Estellés