Els arbres
una a una
com còdols de cristall
sobre la pell de l'aigua;
avança el bosc,
fuig d'un passat de cendra
en un seguici silenciós
sota la mà dels núvols.
Arbre rere arbre
sento el corrent de saba dins dels troncs
que el vent inclina.
Trepitgem la terra venerada,
d'on ressorgim després de cada mort,
sorra entre els dits de l'aire.
Autor(es): Carles Duarte,Pere Vilanova