El vent tallant
Al galop del meu cavall, el vent tallant.
Estremint-me constantment, a batzegades.
Sota meu, la terra tota tremolant. I deixar anar els esperons, que ja no hi eren. I llençar les regnes perquè no n’hi havia pas. I llavors veure la terra, com si fos un camp segat gegant.
Ja sense el coll ni el cap del cavall.
Autor(es): Joan Enric Barceló