En Pep Gonella
En Pep Gonella té un ca de bou.
El va baratar amb un ou de xoriguer.
El va dar an es porquer de son Caliu
que era s'homo més viu de dins son Serra;
sabia tocar guitarra i castanyetes,
i feia ballar pessetes dins un garbell.
S'homo de na portell era un cabrit;
se va tallar un dit, fent un llaüt.
El va curar es puput felanitxer
que feia de barber davant can Pau.
El tio Nicolau va matar s'ase,
li va clavar s'espasa arran des cul.
De s'olivera, branques ja n'han caigudes.
Maria, si no mudes, tornaràs loca,
perquè cremes sa soca d'aubercoquer.
Menja lo que has mester i estaràs bona.
Ara ve sa madona de son Catlari
que ja passa es rosari com sempre fa.
Ara veig es germà des garriguer,
que ha trobat un paner de caragols.
I ell arrabassa cols per cuinar-los.
Ja else pot menjar cruus tal com estan.
No n'hi ha d'aquest patam res d'estranyar;
davant mi es va menjar un bou torrat,
un plat ben estibat de guatlaretes,
tres-centes gallinetes i un anyellet,
darrera un ribellet ple d'enciam.
I encara no acabam aquestes bromes:
llavors un covo de pomes de Puigpunyent.
I llavors més de cent melicotons,
i llavors cent cortons de vi ben bo.
No sé com no fé es tro tal aubercoc.
Mereix tirar an es foc per insaciable.
Tancau-lo dins s'estable i dau-li paia.