En Pere poca por
Se'n va a dormir En Vermei.
Guaiten tots els enemics.
M’atur en mig del camí,
n’hi he dat paraula a ma mare.
D’una branca de figuera
tres penjats pengen pel coll
amb un pam de llengua defora:
jo passava pena de jeure rostit
ja tenc llit!
M’he fet un matalàs amb els cadàvers:
n’he posat dos de costat,
el tercer, va entravessat;
i he dormit com un sauló
fins que els tres s’han despertat!
Perquè jo som en Pere Poca-Por
i he dormit com un sauló
fins que els tres s’han despertat,
fins que els tres m’han despertat!
Se'n va a dormir En Vermei.
Sóc enmig d’un camp de batalla;
tot són cóssos escampats,
un trispol de carn humana…
M’he fet una barraca de cadàvers:
tres parets de mutilats
me guarden de la roada,
i he dormit com un sauló.
Fins que un gegant m’ha tallat el cap.
Me l’han tornat a embastar
amb el xarop de sa padrina.
I me ve una tremolor…
L’han aferrat davant-darrera:
som la meva pròpia fera!
Jo som la meva pròpia fera!
I a la fi conec "Sa Por"
sé que és lo que en fa més:
un homo amb sa cara girada.
Jo només li tenc por a un homo amb sa cara girada.
Tenc fred o tenc por?
I doncs,
perquè tremol quan tu t’acostes i me dius:
- Vols ser el meu amic?
Autor(es): Cranc Pelut