Es meus peus
caminen nus per damunt s'arena.
Es meus peus estiuegen
devora des teus,
que duen sabates
per anar a agafar crans,
però tu mai no n'agafes.
Es meus peus te festegen
ara van fora talons,
i juguen a fer sa volta al món
dins un redol de dues passes.
Es meus peus són com són,
si estan trits se posen tacons
i em donen lliçons de passes llargues.
Es meus peus no es queixen mai
i en s'estiu sempre canten.
Es meus peus saben fer m`gia
peguen un bot i travessen s'aire.
Es meus peus sempre t'han estimat
i quan te'n vas sempre guaiten
per sa finestra o pes portal
demanant quan tornaràs.
Es meus peus fan una passa,
es meus peus per poder estimar-te,
Es meus peus,
es meus peus .
Autor(es): Tiu Herrero