Et dono el cant
quan m´inclino a la terra i faig un pas,
els pensaments inquiets, les pregàries
que adreço als déus, a l´aigua i als sembrats.
Et dono el bell silenci de la casa
i el dring suau dels fils que hi ha al terrat,
les flors que s´agenollen a les tanques
i el vent que lentament les fa gronxar.
Et dono també el cant que neix de l´ànima,
i la veu que el teu cos va acaronar,
però no et donaré el meu nom, l´essència
del que sóc i vaig sent, ni al llarg combat.