Febrer
mir les gotes d'aigua com ploren,
s'aferren a les molles parets
i contra els eu destí lluiten tristes.
Melancòlic el meu pensament
bull de desitj de coses que a no tornaran,
vola a temps llunyans
jo el deixo volar absent de la realitat.
Troba trocets d'una felicitat que ja no hi és,
on eres la brisa marina que m'acariciava suament?
Però seguiran caient les ones,
banyant amors i enamorats,
esborrant sentiments que ens deixen
i no tornaran.
Deixa que la pluja em toqui lentament,
com una besada recorrent la meva ment,
com una mirada roçant la meva pell,
com un esbós de moments que no viure.
Hem caminat pels núvols de la mar,
però ara són llàgrimes i no núvols,
els que cauen del cel tapat,
de records que ja s'han trencat.
Troba trocets d'una felicitat que ja no hi és,
on eres la brisa marina que m'acariciava suament?
Però seguiran caient les ones,
banyant amors i enamorats,
esborrant sentiments que ens deixen
i no tornaran.
Autor(es): Nofotis