Flora i fauna

La Sentina


Ella parla amb les plantes cada matí quan surt el sol, el seu jardí és l’enveja del veïns. Les clorofil·les són tranquil·les, la pell i els ossos porten el neguit. No t’imagines com se les estima. Oblidar el que no som, entendre què cony som. Si sóc pare o sóc fill. Sóc espasa? Sóc oblit? Esborrar allò viscut no és possible, tampoc ho vull. Les ferides seran cicatrius, tatuatges enmig del pit.
No t’imagines com se les estima, els diu coses que ni a tu ni a mi. Els dius coses difícils d’oblidar, per això camina sense por.