Fulles al meu cap

Oriol Cors


e n s e p o r d ’ u n a a l t r a c a i g u d a d e b o c a a l s o l
Amb el rostre tot sagnant potser amb un braç
trencat i un fort cop al cap que em deixi
estabornit sense remei estirat al llit
Oonah és temps de corre món
Oonah és temps de corre món
Oonah és temps de corre món tot sol
Sense ningú a qui despertar
Ah sense ningú a qui despertar
I el sol que brilla tant i tu
No estàs al meu costat
Ah creixen fulles al meu braç
Branques al meu cap
I amb els peus vaig arrelant
La solitud d’un cor
Que ha deixat d’estimar
Mossegar la pols caminar sobre les brases
Sota els talons un desert sense horitzons
I les nines sense cap que vacil•len com cadells
Mentre xiula el tren que se m’endú cap a
l’infern
Oonah és temps de corre món
Oonah és temps de corre món
Oonah és temps de corre món tot sol
Sense ningú a qui despertar
Ah sense ningú a qui despertar
I el sol que brilla tant i tu
No estàs al meu costat
Ah creixen fulles al meu braç
Branques al meu cap
I amb els peus vaig arrelant
La solitud d’un cor
Que ha deixat d’estimar
Que ha deixat d’estimar
Uh creixen fulles al meu cap
Uh creixen fulles al meu cap
Uh creixen fulles al meu cap