Hienes
Aquesta bogeria no ens pertany, però es fa un lloc entre les nostres mans.
I esta estranya manera de ser lliure. Fuig, no vull un braç amb cicatrius cap a la tragèdia,
ací tots estem marcats com les mules, com els porcs.
Barranc de hienes. Carronyers.
Vinc del vidre, vinc de l’existència errant dels folls
que són de les cendres blanques dels nostres records.
Menteixes cada vegada que em mires
amb aquesta mentida teua que no és sinó la por.
Menteixes amb la llum de la mala sort
de les estrelles negres que ho atrapen tot.
Barranc de hienes. Carronyers.
Vivim sota una pedra, al buit miserable i càlid d'esta gran bogeria de ciment,
sota la quantitat de merda que ens han de tirar damunt per a seguir en el poder.
Vivim sota una pedra, bé que ho saps. I el nostre cos s'ha tornat transparent,
com els escorpins assetjats que moren i maten, al mig d’un cercle de foc, perduts al camp obert.
Autor(es): Hugo Mas,Cavallo