Història de dos dies
Voldria descriure la història de dos dies,
de l’aire cansat en els homes de lent caminar,
del sol eixint entre els núvols: un somni en vigília,
quan tot just s’aixeca i desperta la gran ciutat.
Voldria parlar dels coloms que volen les places,
de l’avi que seu en un banc i sembla esperar:
que passi com tants han passat un altre dia
que els seus ulls amb calma, senils, sobtats miraran.
I vindrà el brogit del trànsit
i les presses i el trasbals
i com sempre l’inert rellotge
esdevindrà l’amo dels humans.
I quan ja el neguit esdevingui ànsia
i aquest com tants somnis morirà:
seguirà el compàs i la mateixa dansa,
brogit del trànsit, les presses, les aus!
Voldria descriure la història d’un altre dia,
on l’aire s’eixampli corrents i ens deixi volar,
trencant aquest setge de núvols, triar el nostre somni:
que s’alci valenta i desperti aquesta ciutat!
Rugiran les veus en l’aire:
tenim pressa, tenim fam,
aturem aquest rellotge
que ens congela cada instant.
I ara que el neguit ja és ràbia
i tenim el somni a tocar:
marcarem el compàs, farem nostra la dansa,
rugint les places, la pressa, la fam!
Autor(es): Joan Boada