Històries desencaixades

Amanida Peiot


Estic més sol que la una sense tu, la teua absència m'ha desencaixat, no sé si anar-me'n amb els amics o quedar-me a casa fent-me un bullit.
Ah, ah, ah, ah.
Decidisc anar-me'n a per tu, amb la bici blava que em vas regalar, enfile la nit amb un sol destí: tornar-te a vore entre els meus dits.
Ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah.
Isc a la plaça no hi ha ningú, els xocolaters s'han esfumat, baixe pel
Carme fins l'antic riu, per on passejàvem després del partit, guaite pel pont de les
Torres de
Serrans, l'esfèric circula amb extrema precaució, el teu equip es juga el campionat, però a mi em rebenta no vore't al camp.
Ah, ah, ah, ah.
No cal que em busques més, perquè ja no pense tornar, la vida amb tu amarga més que un mos de sèver pur, les històries passen i passen fins que l'orgull les frena de colp, la vida ara camina per un frondós bosc animat, la vida ara no mata, simplement.


Autor(es): F. Burgos