Ho voldria dir amb els meus llavis de vell
Camino l'últim solc, després vindrà el desert.
Sota claríssims cels, escolto com el vent
em diu el nom guanyat, aquest nom: "ningú"
Seran temps de repòs, i em decanto a mirar
per darrera vegada la llum d'un llarg ponent.
Ara, sense cap por, tot sol m'allunyaré,
(nit endins, deu endins, per la sorra i la set).
Autor(es): Salvador Espriu,Maria Cinta