I


És de nit a Isanta,
milers de campanetes
repiquen la fosca,
la lluna coberta
per un tèrbol missatge,

estels fugaços desitjen
beure dins la meva estimada.

És de dia a Isanta,
milers de gotetes
ballen fent el riu,
el sol reflexa el verd
dins l’aigua que canta,

espurnes d’amor desitjen
beure dins la meva estimada.


Autor(es): Roger Mas