Ho sento Lluís


-Esther, deixa'm un talego i mig que marxo.
-Lluís, jo de tu no marxaria.
-Vaig al bar amb els amics.
-Tu et quedes a fregar el pis!
-No ets la dona? Doncs frega tu!
-Torna a dir quelcom semblant i t'escarxo!

-Ets una bruixa!
-Tu ets un desgraciat!
-Dóna'm la pasta i surt, que m'esperen els amics!
-No et dono un duro i si vols res treballa tu!
-No siguis guarra!
-Tu ets un capullo i un borratxo,
i ara marxa però no tornis mai més!

-Però Esther, fes-me un petonet i obre'm la porta.
-Lluís, el que et fotré és una hòstia!
-Vinga, Esther, m'estan esperant!
Ja veuràs el que s'esperaran!
-Et juro que demà t'ajudaré.
-Fa tres anys que ho dius, però avui t'obligaré.

-Ets una bruixa!
-Tu ets un desgraciat!
-Dóna'm la pasta i surt, que m'esperen els amics!
-No et dono un duro i si vols res treballa tu!
-No siguis guarra!
-Tu ets un capullo i un borratxo, i ara marxa, vinga vés.

-(...) i ara marxa, desgraciat!

-Però, Esther, sense quartos no puc prendre un ponche.
-Lluís, encara hem de pagar el cotxe.
Jo no puc sortir així, avui em tocava pagar a mi!
-Tu i jo no podem seguir així, t'estàs convertint en el meu botxí!

-(...) i ara marxa, tu ja saps el que t'espera,
demà mateix demano el divorci, ja no puc seguir així.

-Esther, si us plau...
-Ho sento, Lluís.