I ara, què?
És que no em surten ja ni les paraules.
Què passarà? Quin temps farà?
Pensa en el demà,
que algun dia potser cridem
sol al corral del patiment.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.
Trencaré totes les tanques,
faré pols la meva llana i m'oblidaré d'històries.
Sempre observat, sempre controlat.
Treballa, gasta, calla o cobraràs.
He de contar-ho als meus ramats, l'hecatombe ha començat.
A les parets queden restes, pocs colors, pintades i protestes.
Però temps al temps, és el moment, obrim els ulls i despertem que quan menys espereu,
cridem foc al corral del patiment.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.
"Y aquí quien parte el bacalao?"
Pareixem tots un "ganao".
Corre i bota, corre i digues,
elegeix al gos que et guie.
Tres o quatre els pastors que s'emportaran la llana.
Què bonic seria el mon allà dalt a la muntanya,
què bonic seria el mon tot verdet de marihuana.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.