Ignorància
em vénen records dels temps, dels temps que vindran.
I vaig ser au quan no hi havia vent
o quan potser encara no s'havia fet el cel.
I vaig parlar amb tu quan eres adormit
o quan potser encara no s'havia fet de nit.
Dins d'aquest pou d'aigua clara
només s'hi reflexa la teva ignorància.
Miro el sud on són els vençuts.
Miro el meu nord i em sento molt més sol.
Diu la veu de l'escarabat
que el teu déu mai no va fracassar.
I avui el temps fa pudor de mort
parets blanques barrots pel meu cos,
barrots pel meu cos.....
Passen els dies, també passen els anys
només la mort s'emporta els estranys.
Diu la corona del brut governant
que els carrers són nets fent fora el fracàs.
Cau la nit també ve la por
només la mort no fa distincions.
Els camins ja no porten enlloc.
Oneja una bandera que té pocs seguidors.
Dins d'aquest pou d'aigua clara
només s'hi reflexa la teva ignorància
Miro el sud on són els vençuts.
Miro el meu nord i em sento molt més sol.
Diu la veu de l'escarabat
que el teu déu mai no va fracassar.
I avui el temps fa pudor de mort
parets blanques barrots pel meu cos,
barrots pel meu cos.....
Dins d'aquest pou d'aigua clara
només s'hi reflexa la teva ignorància.
I avui el temps fa pudor de mort
parets blanques barrots pel meu cos,
barrots pel meu cos.....
Autor(es): Quim Benavent