I la gent
per canviar d'aires
moviment per tot arreu
ningú descansa mai
I els motors
d'un avió que ja comencen
a arrencar i tot es fa petit
quan el cor se'ns accelera
I el silenci d'un núvol blanc ho tapa tot
només hi ha el cel sota els meu peus
i la distància que deixo cada cop més lluny
Ja veig el mar a prop
i la finestra em deixa
sol davant del món comença el viatge
Ja sento bategar de nou el cor
em crema sol davant la sort
I la gent sota el cant d'una oreneta,
que s'enlaira i vola ben alt,
i no l'atura cap frontera
A l'horitzó
on les línies s'entrecreuen
on el cel es un tros de mar
i la brisa es desdibuixa
Vora el port
l'abraçada dels que es troben
el silenci d'un adéu
i el coratge per començar de nou més lluny
Ja veig el mar a prop
i la finestra em deixa
sol davant del món comença el viatge
Ja sento bategar de nou el cor
em crema sol davant la sort
Ara se que viure es
no parar mai de canviar
de lloc, colors, de gent, i olors
de veus i sons, de sensacions
d'allò que veus, de sentiments
d'allò que sempre he estat buscant i mai no puc trobar
Ja veig el mar a prop
i la finestra em deixa
sol davant del món, comença el viatge
Ja sento bategar de nou el cor
em crema sol davant la sort
Autor(es): Bosni