Jazz amb llàgrimes de ron
Són casi devuit anys agontant amb lo mateix,
es pecats des altres damunt sa meva esquena costa per amunt i costa per avall,
mai diguis mai, però mai tiris sa tovalla,
entre llàgrimes vaig gat plorant a una farola,
Les coses no canvien per molt que ho intenti,
es que passen fam en es carrer dormen allà per molt que me queixi,
no deixis mai de riure per molt de mal que tenguis,
perquè es que varen ferir se fan més forts quan més abaix te quedis,
Has de ser fort, has de trobar la llum,
has de serbre qui ets tu, valorar quin és el teu nom,
perquè ets aquí, realment quin és el teu lloc,
qui són el teus amics, i quins estiran fins la mort,
Jo no sé si creure si hi ha colque altre sortida,
viurem damunt l'esperança fins que s'acabi la tinta,
la vida escrita en bolígraf entre botelles de ron,
el pàrraf que no encaixa damunt el jazz d'aquesta balada
La sensació d'estar tot sol fins a finals d'any,
un mòbil que no sona, un cor que plora sang i degota,
la mota de problemes que m'aufegue dia dia,
l'energia d'una braçada de la persona que necessites
Autor(es): Valtonyc