Joan Fuster
Tu vas cosir.
Fort vas soldar.
Tu vas marcar terres de La Mediterrània.
Vas transformar la universitat.
Consciència obrera aguditzant la catalanitat.
I vas deixar una llavor.
La vas regar, la vas cuidar.
I ha crescut una nació.
Països Catalans!
De tu Fuster hem heretat
la teua vida, una consciència, identitat.
Autodidacta.
Jove estudiant.
Buscant respostes.
Petjada ferma als Països Catalans.
Idees clares.
Et van marginar.
Formant amb seny imbatibles exèrcits d’estudiants.
I vas deixar una llavor.
La vas regar, la vas cuidar.
I ha crescut una nació.
Països Catalans!
I ni tan sols les bombes et van fer callar.
Aquella obscura nit la vida et va marcar.
Flames d’ignorància cremaven els teus grans ulls
amb la passivitat d’un poble agenollat.
Vivint sense despeses.
Patriota sense bandera.
Formant intel•lectuals
amb força racional.
Quasi en la pobresa tu vas viure els darrers anys
per ser fidel als teus ideals.
Per ser fidel als teus ideals! Per ser fidel als teus ideals!
Volgut per molts.
Odiat per tants.
Uns cops traït, altres ben valorat.
I vas lluitar.
Lluita constant.
El teu esperit per sempre prevaldrà.
De tu Fuster hem heretat
la teua vida, una consciència, identitat.
Autor(es): Orgull de Classe