Jo contra mi

Ender


Ofegant les penes en alcohol fins que el cor se'm vicie
Per molt que les ofegue surten a la superfície
I odie aquesta puta sensació
Un buit a l'estomac i una patada al ronyo

I que sé jo si no trobe la manera
De que açò se calme i abaixe la marea
I que perea moure'm quan no em trobe bé
Moment deixam em pau au desprès ens veurem

I bevem símptoma de la nostàlgia
D'un passat més dolç recordant la nostra infància
Quan l'única ambició era sortir al carrer
"Passa la pelota corre que empieza a llover"

Tot més planer no parlàvem de problemes
Si te sóc sincer em desofegue amb els temes
Que escric quasi sempre a la matinada
Lletres d'un xaval amb la psique desordenada

I que passa si no m'abelleix fer res
El dia és molt llarg potser ho faré desprès
I al final res, així passa cada dia
La sort sota arrest i la ment en sequia

I mentiria si diguera que no em preocupe
La son ve a buscar-me amb sa encantadora troupe
Somnis i descans d'orc sense preocupacions
De cognom Solaz trau tu sols les conclusions

Infusions de còctel amb nom de ciutat
Un Bronx un Manhattan o tal volta un Bombay
Sabors que son crus i durs com els carrers
Però que t'allunyen i també et donen plaers

I un vers més que escric sumit sota el desànim
Un estil pèssim mesclat amb l' estat d'ànim
Sols potser, seria un whisky on the rocks
Abans no escrivia i ara puc rebentar blocs

I prop massa prop d'aquest puto abisme
Parle massa de mi ho sent si m'ensimin-me
Un atisbe de realitat a les paraules
La meitat són certes la meitat són faules

A les aules no trobes certes respostes
Perquè sempre guanyen els mateixos les apostes
I propostes d'un futur millor es trunquen
Estancat en el passat viciat al Duke Nukem

I tu que dius que eduquen si ja no sé ni que és
A banda que t'insulten va i et solten un revés
I que més a dir d'aquesta no educació
Que aprenguen de respecte i trobaran la solució

Però qui sóc jo per dir-los el que han de fer
Mentre siguen feliços que siguen el que han de ser
I al final és això trobar la felicitat
Parle amb qui parle sembla que no l'han trobat

I que m'ha passat per acabar tan fotut
Un aspecte mediocre un interior dolgut
I brut per la terra que com un cuc arrossegue
Abans de la crisàlide jo abandone plegue

Potser aplegue a no ser res en la vida
Ser o no ser menuda puta mentida
I et diria que la vida són canvis per a millor
Comença la rutina i a mi això em dona pavor

I per favor plena la copa fins dalt
Que em done el valor per a pegar el gran salt
I aconseguir tot allò que jo em propose
I superar tot l'obstacle que davant se'm pose

I supose que açò sols serà el principi
Mentre s'acaba seguiré llegint un Creepy
Sóc un crític,la meua forma ser
Si algo no m'agrada doncs ho critique joder

No, no tens dret a dir que canvie
Jo sóc jo no vull ser ningún altre
I cap a un altre lloc miren quant ho dic
Deixeu-me que escriga tans sols vos demane un bic


Autor(es): Ender,Ender/ Nitrofoska