Joia
Descriu el seu trasbals. Hi deixa anar la pena.
La nena que no vol ser passeja sota la pluja.
Vora el mar s'obre camí, fuig de la boira imprecisa...
Però ella no vol ser així. Així la varen fer els altres
Aquells que varen posar fi a les seves ganes comptades...
La nena que ningú vol és ara la que no es refia
I la vida continua i prou. Oprimint-la cada dia
La nena que no vol ser odia els qui no pot creure
Li han fet tant de mal al cor que es pensa que ja no hi pensa.
La nena amaga al seu pit una medalla de cendra
L'ha pintada amb el seu dit i li sembla que és una estrella.
Vestida pel desengany s'entesta a mormolar al vespre
Paraules que ningú sap. Oracions que ningú resa.
Amiga del darrer son. Esclava de les agulles
Enmig de miralls trencats rebrega la seva ira.
La nena que no vol ser ara és la meva companya
Jo tampoc vull ser qui sóc. M'ho diu la seva mirada
M'ho diu la seva mirada