Astènia d'abril

Kitsch a la Cova


D'angoixa em crema l'aire de pluja caiguda
Mirant televisors al carrer gastat de tant passar.
Massa tard per negar-les, les imatges m'encerclen
i una esfera sobtada emplena el meu cos de nit.

Taca de blanc, teulades mullades,
Vermells sentiments ofegats per les llàgrimes.
Les velles fotografies m'acusen monstruoses
entre sons de música amarga que vaig recordant.

Negres passions no oblidades encara
com llunes de gels eterns fonent-se dins meu.

Cette chanson s’appelle astènia d’abril

Astènia