La balada del sud
I el temps el seu aliat, em duran lluny, del sud,
Em duran lluny, del sud,
Arriben temps de canvis, confusions i sorpreses,
I començo ja a saber, que he d’anar lluny del sud,
Que he d’anar lluny del sud,
Lluny del sud, lluny del sud, i es aixi com ha de ser,
Lluny del sud, lluny del sud, i es aixi com ha de ser,
Ara he d’anar endavant,
Ara toca fer-se gran,
Tot és com un somni que ara es va fonent,
Deixa’m tornar enrere,
No tenir mai pressa i per jugar,
Ara me n’adono que me'n vaig del sud,…
La natura té un pla, que jo no el puc parar, no,
I el temps el seu aliat, em duran lluny, del sud,
Em duran lluny, del sud,
Autor(es): Joan Capafons i Manils