La clau i el carrer
que antany estava tan ple.
Caminant a poc a poc
sense esperar res de res.
Porto una clau de collaret,
la que obria el teu pany;
la teva mel m'alimentava,
la de la nena dels meus ulls.
Aquesta clau ja no obre
la porta del teu cor.
I per l'habitació no hi entra
la llum del teu balcó.
Vaig sense rumb, ho reconec
no ubico el nord en el meu cap.
I a la clau del butxacó,
i al carrer que trepitjava
els hi falta brillantor.
Les hores s'allarguen per pintar
un rellotge de Dalí.
M'amago darrere el fum com un guerrer
a la lliça.
Vaig a veure al manyà
i el teu avi falangista
passeja impune l'al·lè
"nacionalsindicalista".
La mestressa de les claus
m'explica que no té solució.
"Aireja, fill, el menyspreu''
- assevera amb fruïció.
Autor(es): Raül Palacios