La Dama d'Aragó
Al la botiga d'un paraire
n'és dictada una cançó
treta n'és d'una minyona
que és rossa com un fil d'or.
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or,
sa germana li trenava
els cabells de dos en dos.
Cada cabell, una perla
cada perla, un anell d'or
son germà se la mirava
de darrera el mirador.
- No fóssim germans, Maria,
ens casaríem tots dos.
- No me'n sento grat, ni gràcies,
que en puc trobar de millors;
Ja l'agafaren i la'n porten
a la fira de Lió.
Ja en demanaven cent duros,
ja li'n donen cent i dos.
I l'home que l'ha comprada
se sent per home ditxós
que n'ha comprada una dama
guarnida de nou colors.
Autor(es): Popular