La Dama de Mallorca
que és hermosa com el sol.
Té la cabellera rossa
i llarga fins als talons.
Ai! Adiós! Aina Maria,
robadora de l'amor!
Sa mare la pentinava
amb lo seu aclaridor.
Sa padrina la banyava
amb aigua de bones olors.
S'estimat la se mirava
amb uns ulls travessadors.
Quan a dins l'església entrava,
deixava anar resplendor.
I, quan mentres se senyava,
dels anells n'hi cauen dos.
La senyora n'és molt rica,
no s'acala a collir-los.
Quan és enmig de l'església,
encenen tots els llantons.
I les dames, quan la veuen,
s'estrenyen per fer-li lloc.
Un capellà deia missa,
i va perdre la lliçó:
- Qui és aquella guilant dama,
qui ama tanta d'honor?
- Filla del rei de Mallorca
i néta del d'Aragó.
Autor(es): Popular