La lluna/ Der mond/ La luna
Amb una pedra
apago l'última llum
de ponent dintre l'aigua.
El cop trencava
tot el vespre, les primes
presons del vidre.
En surten amples
mans de claror. Baixava
pel moresc, d'arbre en arbre
de l'escolat silenci
d'aquells cims, despullada,
molt lentament estesa,
la nit que miro.
Autor(es): Salvador Espriu,Joan & José