La mala reputació
Vaig per lliure i és per això que tinc mala reputació faci el que faci tant se val, sembla que mai faig el que cal no pretenc mal a ningú, ni molt ni gaire simplement provo de caminar al meu aire però a la gent de bé no li va que marquis el teu propi pas no, a la gent de bé no li va que duguis el teu propi pas i tots em malaeïxen, ves, llevat dels muts, que no diuen res
El 12 d’octubre he decidit quedar-me al llit i no moure un dit la marxa militar a mi només em crida a ser insubmís jo només tallaria fuet amb la baioneta mai no m’ha dit res el so de la corneta però a la gent de bé no li va que marquis el teu propi pas... tots m’assenyalen amb el dit llevat dels mancs, qui els ha parit
Si veig corre un desgraciat perseguit per un benestant amb tota sinceritat faré traveta a l’adinerat no li vull mal a qui té calers de sobre és que sempre em posaré al costat del pobre però a la gent de bé no li va que marquis el teu propi pas... i tots corren darrere meu llevat dels coixos, sé que em creureu
No cal ser un gran endeví per esbrinar el meu destí tant bon punt trobin un cordill em penjaran de dalt d’un pi jo que no he volgut fer mal a cap persona no seguint els camins que duen a
Roma però a la gent de bé no li va que marquis el teu propi pas... tots vindran a veurem penjar llevat dels cecs que s’ho perdran
Autor(es): Georges Brassens