La mort de l'emigrant
Quan del cor s'en va la vida
allunyat del teu país
els teus ulls ploren sang viva
i sols penses en ahir.
Quan el pèl és ja tot blanc
i la pell ben arrugada
els teus plors me'ls porta el vent,
són plors de vida acabada.
I jo vull plorar amb tu
que ets en terra llunyana
perquè sé que t'has fet vell
esperant la matinada.
De tot el temps que has perdut
ningú no et podrà refer
el teu cos l'enterren lluny
mentre ploren els xiprers.
Els xiprers que són al poble
on vas néixer fa molt temps.
Autor(es): Fèlix Estop