La necessitat
Tinc la necessitat de plantar una flor deixar enrere les cendres
Començar de nou, engegar el meu vol, tocar de peus a terra
Escampar la boira, oblidar aquest fum, ofegar les riqueses
Amb batalles de paraules i fent armes amb cançons,
sintonia perfecte
Tinc la necessitat de començar plegats, construir un mon alegre
On puguem brillar, que no ens tinguin que explotar ni marxar a una altre terra
Babylon que reneix, les arrels d´occident
En un circ de titelles on disparen somrient
Arribarem a port amb els somnis valents i aturar la tempesta
Sense por a la tempesta!
Construir un futur que ens permeti créixer
lluny de la foscor, evitant la guerra
esvaïm els murs sense cap frontera
lluny de la foscor, evitant la guerra
Tinc la necessitat, som la voluntat i les ganes de créixer
Evitar el neguit, un malson despitat que anem deixant enrere
Babylon que reneix, les arrels d´occident
En un circ de titelles on disparen somrient
Arribarem a port amb els somnis valents i aturar la tempesta
Sense por a la tempesta!
Construir un futur que ens permeti créixer
lluny de la foscor, evitant la guerra
esvaïm els murs sense cap frontera
lluny de la foscor, evitant la guerra
Tinc la necessitat de plantar una flor deixar enrere les cendres
Començar de nou, engegar el meu vol, tocar de peus a terra
Tinc la necessitat, som la voluntat i les ganes de créixer
Evitar el neguit, un malson que anem deixant enrere
Evitar el neguit, un malson que anem deixant enrere
Evitar el neguit, un malson despistat que anem deixant enrere
Construir un futur que ens permeti créixer
lluny de la foscor, evitant la guerra
esvaïm els murs sense cap frontera
lluny de la foscor, evitant la guerra
Autor(es): El Senyor Peix