La nena
Sempre està tancada
a la boîte o al club;
és flor d'hivernacle
i no vol llum.
Duu unes llargues metxes
per agradar més.
És tot un poema
i no res més.
La nena no surt
si no porta la mamà,
la nena no camina
perquè un gran cotxe tindrà.
La nena passa el dia
entre el Casino i el bar...
Viure així és morir.
Es lleva a dos quarts d'una
plena d'angoixa vital,
i mentre la pentinen
atenta escolta el serial.
Si a la tarda hi ha guateque
ho troba fenomenal...
Viure així és morir.
La nena es diu Merche
o potser es diu Mariví,
però allà on fa vida
la coneixen per Fifí.
La nena ja es grandeta
i diu que l'han de casar
amb un senyor que guanya
els bitllets de sac en sac...
Viure així és morir.
Sempre està tancada
a la boîte o al club;
és flor d'hivernacle
i no vol llum.
Ara la nostra nena
ja no va de bar en bar,
puig té cinc criatures
que no paren de plorar.
Es va casar com d'esma
i al marit va arruïnar,
i ara el que li toca
és un fart de treballar...
Viure així és morir.
Ja no duu les metxes,
ja no resta res.
Tot era un poema
i no res més.
Autor(es): Màrius