La nit diem
La Nit, diem; i el cor comú batega,
brillen els ulls i l'esperança neix;
el respirar de tots és un sol bleix;
súbdits del Tot, vivim l'alfa i l'omega.
Oh pura nit d'estiu! Tothom ofega
el seu voler, però la Ment s'acreix,
i en el repòs de l'acimat relleix
fem nostre l'U sota el signe de Vega.
I comença el diàleg tu a tu,
més enllà de la carn i de la secta,
llum i cristall en un paratge nu;
i planegem -filòsof, arquitecte!-,
el futur transparent, en un cel blau,
del Temple, de la Farga i del Palau.
Autor(es): J. V. Foix,Marià Alberó