La nit dels conspiradors
La nit és freda i no té pressa
és la nit perfecta
pels lladres i els conspiradors.
Treballen sempre evitant la lluna.
Treballen sempre d’esquena al món.
Ella camina lenta com sempre
vorejant el riu,
i fa volar la seva presència
sense pensar que l’estan seguint.
No sap que té tres ombres darrere,
no sap que són de les que fan mal.
No sap ben bé què li passa,
però a estones sospita que
ja no ressona com ressonava abans.
No deixaven lloc
per fer créixer els estels.
Si retalleu cultura mateu l’espurna
que forma el nostre cel.
Depreciant els savis
que guarden motius per creure
en el món que heu contaminat,
fabricants de por,
ja no hi ha perdó.
Van trobar-la estesa entre el soroll de la corrent
Amb el vestit trencat i els ulls tenyits de fred.
L’aigua que tornava al mar deixant enrere el ritme que
Vestia les promeses de la gent.
S’atura el temps, no hi ha
paraules per descriure aquell moment.
Que ens han pres l’ànima,
que no podrem lluitar contra el que ve.
Ja diuen que no te n’adones del que tens,
no te n’adones fins que ho perds.
No deixaven lloc
per fer créixer els estels.
Si retalleu cultura mateu l’espurna.
Depreciant els savis
que guarden motius.
Fabricants de por
ja no hi ha perdó.