La princesa solitaria
Viu tancada una princesa,
Que fou amant d'un camperol,
Ple de destreses.
El rei l'engarjolà entre plors de la
Reina.
Ella somnia amb el camperol
De l'alou de casa blanca: ben
Fornida i guarnida de flors.
Ella l'enyora s'apropa sovint,
A l'ull bernat de bou,
Per veure'l llaurar amb relles
Sa terra. Solcs, camins faran sembrar,
Llavors de blat, les tornes
S'enlairaran : espigues daurades,
Ofrenes del camp.
Ella somnia amb el camperol
De l'alou de casa blanca: ben
Fornida i guarnida de flors.
En somnis caminen agafats de
Les mans, als boscos encantats
De
Fades, bruixes i nans.
En somnis caminen, envoltant
Els sembrats i així no esmicolar
Els fruits, que pugui donar
Aaa.......AAAAAAAAAAAAAAAAAA Aa aaa a
Aaaaa a aaaaaaaaaaaaa
Autor(es): Pep Pradell