L'aquelarre de les 5
si li treuen el carnet no sap què farà després i ja en té cinquanta tres
i mentre li fa mal el dubte recull una noia russa i se’n van cap un meublé
on els atén una madame que fins que la van retirar girava sempre en un ballet.
Dos col·legues sense penes ni alegries ni problemes busquen sempre quelcom més
tenen haix i pastilletes, marihuana i unes amfetes per poder-la passar bé
i dins de la discoteca munten una macrofesta, un chill out sensacional
fins que un d’ells té suor freda i vomita i estossega i es desperta a l’hospìtal.
Tres amigues de la feina esperen calmes i amb paciència que passi l’autobús
xerren coses de la tele: d’una peli d’una sèrie i d’un famós que ensenya el cul
n’hi ha una d’ajuntada, l’altra que ja està casada i la tercera té un amic
els dissabtes van a un “xino”, ho rematen en un bingo i cadascuna va al seu niu.
Quatre són els components de la penya de petanca de la plaça del Bon Temps
cada dia fan partida, tothom passa ningú els mira: sempre es barallen entre ells
mes enllà hi ha un quiosquer que té cara de portada i un aire de suplement
ven diaris i revistes, debedés i uns quants faciscles de ganxet i macramé.
Cinc xavals de barriada han tingut la gran pensada de fer un grup punki ye-yé
van penjats a totes hores i beuen litres de litrones com si el món ja s’acabés
com que no veuen sortida —quina merda aquesta vida!— i a veure qui aguanta més
han tocat en un “bareto”, en un insti de l’eixample i al centre cívic de mollet
Que bé que s’està sense entendre res, que feliç que sóc fent-me l’estranger!
Ja som aquí!... fem l’aquelarre de les cinc!
Autor(es): Oriol Tramvia