La Reina
deixa’t de tantes històries fuig ràpid d’aquest convent
que es casa teva!
Ahir deies que m’estimaves, però ara dius
que passes fred. No fas més que fer-me trampes,
no fas més que no fer res
per atrapar-me!
I aquí estic jo com un ninot i aquí estàs tu com una reina
amb el posat angelical de no haver trencat mai ni un sol plat.
Només fas que deixar portes mig obertes perquè entri,
i t’arremangui la faldilla per quedar-me retratat.
Si et veiessis per la porta i si posessis una mica de seny,
segur que t’adonaries que el que em fas no està bé;
és de mala dona!.
Deixa’m sol d’una vegada i no em gastis el nom per res.
Ja no vull que m’imaginis, ja no puc estar aquí més
com un estaquirot!
I aquí estic jo...
En el teu mirall interior,
perdut en les teves calces de colors.
I aquí estic jo...
En el teu mirall interior,
perdut en les teves calces de colors.
I aquí estic jo...
Autor(es): Xavi Miró