L'asfalt
i ho destrossa tot
sobtadament
Hi ha escenes de pànic i confusió
i la impotència
d'un sentiment
Vidres trencats i cossos per terra
amb l'eco d'un crim
ressonant al cor
Et diuen com és de fràgil
poder conviure en pau
quan encara hi ha algú
que creu tenir el dret de matar
I com són d'inútils
les banderes
quan la sang cobreix l'asfalt
en nom de la tant difícil
llibertat
El temps esborra les ferides
però la història
no oblida mai
Cada injustícia col·lectiva
és un deute en la vida
que s'ha de pagar
Vidres trencats i cossos per terra
amb l'eco d'un crim
ressonant al cor
Et diuen com és de fràgil
poder conviure en pau
quan encara hi ha algú
que creu tenir el dret de matar
I com són d'inútils
les banderes
quan la sang cobreix l'asfalt
en nom de la tant difícil
llibertat
Esclata una bomba en el carrer
sobtadament
sobtadament
Autor(es): Pere Vilaregut Montmany