La tia Blaia
i té una filla molt retemplà,
molt recollida, monyo amb polseres:
si la vegeres, va molt posà.
Té tres o quatre nòvios
que li roden la porta
perquè la xica els porta
rebolicats.
Jo me la menjaria
com si fóra una coca.
Ai! quin gust en la boca
tindria jo.
La tia Blaia ven carabassa
i té una filla molt retemplà,
molt recollida, monyo amb polseres:
si la vegeres, va molt posà.
Té tres o quatre nòvios
que li roden la porta
perquè la xica els porta
rebolicats.
És més dolça que el sucre,
val més plata que pesa.
Senyor vicari, a pressa
tire-mos la bendició.
Autor(es): Popular