La vall
punta d’agulla no hi ha tocat.
No és com dic ni crec que és,
gran camí de llet.
Dins la nit del gran camí,
se'm transforma el cor.
Amb el llençol tanco els ulls.
S’han ensorrat les parets
i el meu llit agafa el vol.
Intento fer-me el distret.
Ens enfilem tan amunt,
Tan amunt que la por,
que la por se’n va del llit.
Aquí dalt es tan bonic,
sento com batega tot.
Les cançons van per dins.
Tantes formes i sorolls,
hi ha moments que m'espanto.
Intento no pensar en res.
Llençat per existir,
agafem-nos fort al llit.
Autor(es): Ramon Porta