Les coses
Sé que, com diu el refrany, Déu ajuda els matiners. Tu i jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés. Les coses al principi sempre van súper bé.
Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida
i morir contents atrapats aquí.
Sé que no vull saber res més de tu.
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.
Sé que un deia “No sé res” i tothom li deia mestre. Sé que jo ho sabia tot i ara espero a veure què contestes. Les coses, quan les dius tu, semblen tan evidents.
Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures i follar per sempre amb aquest delit.
Sé que no vull saber res més de tu.
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.
Sé que un es deia Art i que en Simon era l’artista. Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista. Les coses... Ai! Gaudim-les mentre encara puguem!
Autor(es): Joan Enric Barceló