Les heures
Tinc la roba estesa però sempre fa tant fred al terrat...
Sento les campanes però mai no he vist pas el campanar
baixaré a la vila potser algú sap on puc preguntar.
Diuen les notícies que sembla que hem caigut a un forat,
una claveguera on viuen els polítics i els bancs,
senten les campanes però miren cap a un altre costat.
Tornarem a rebre si no pugem aviat al terrat.
Se’ns fa tan tard i estem tan cansats
que ploren les heures al veure’ns arribar.
I ens fan tant mal que ens deixen pensar
que tot el que ens treuen se’ns podrà retornar.
Prenc de nou les mides enmig d’aquest silenci inquietant,
mides d’una vida amb riqueses plenes d’austeritat.
Trec les males herbes però són al mateix lloc l’endemà,
penso en l’estratègia però encara no conec el rival.
Se’ns fa tan tard i estem tan cansats
que ploren les heures al veure’ns arribar.
I ens fan tant mal que ens deixen pensar
que tot el que ens treuen se’ns podrà retornar.
I ploren les heures al veure’ns arribar.