L'havanera del nàufrag
Vine'm a buscar
quan les bromes negres tenyeixin el mar.
Sigues el meu far
quan la boira ofegui i no pugui avançar.
La platja on vull naufragar,
a recer de les ones,
on el vent no fa mal.
Que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc nàufrag de la vida,
sense barca i sense mar.
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar.
Que tinc l'ànima trencada
i m'ofego en aquest mar.
Vine'm a buscar
quan l'horitzó fugi i se'm pugui escapar.
Sigues el meu far,
quan crits de gavines m'angoixin el pas.
La platja on vull naufragar,
a recer de les ones,
on el vent no fa mal.
Que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc nàufrag de la vida,
sense barca i sense mar.
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar.
Que tinc l'ànima trencada
i m'ofego en aquest mar.
Que sóc nàufrag de la vida,
sense barca i sense mar.
Autor(es): Clara Sánchez-Castro,Antoni Mas