L'heroi
vas sense capa però avui t'has pintat un antifaç invisible.
Dissimules cada pas en fals amb dosis de purpurina
i has guardat al fons del calaix la pedra de criptonita.
Si amagues la pell sota tones d'acer,
si amagues la pell, per què no cremes la disfressa?
Cada pedra d'aquest teu castell que guardes amb tanta força,
cada paraula, cada gest valent que amaga tanta derrota.
L'etiqueta de superguerrer avui et fa nosa,
home de ferro i del cor de gel, farcit amb pètals de rosa.
Tancat al castell, passes un dia més,
tancat al castell, per què no guardes l'armadura?
Fort, sé que ara vols ser fort, que no l'escoltes;
el nen petit que amagues plora, deixa'l sortir que corri a fora.
Sol, sé que ara vols ser heroi com el del conte,
però aquesta nit que pots, explota, deixa'l sortir que corri a fora.
Serpentines i etern carnaval a cada minut del rellotge.
Ball de disfresses que no acaba mai, si tu no et treus la carota.
Que cap llibre mai no ens va ensenyar que els herois també ploren,
home de ferro i del cor de gel que tens contra les cordes.
Tancat al castell, passes un dia més.
Si amagues la pell, per què no guardes la disfressa?
Fort, sé que ara vols ser fort, que no l'escoltes;
el nen petit que amagues plora, deixa'l sortir que corri a fora.
Sol, sé que ara vols ser heroi com el del conte,
però aquesta nit que pots, explota, deixa'l sortir que corri a fora.
Fort, sé que ara vols ser fort, que no l'escoltes;
el nen petit que amagues plora, deixa'l sortir que corri a fora.
Sol, sé que ara vols ser heroi com el del conte,
però aquesta nit que pots, explota, deixa'l sortir que corri a fora,
que corri a fora.
Com les pel·lis d'aquell Superman que mai no se'ns despentina.
Autor(es): Pau Mitjans