L'hotel
I ara que fem?
I ara que fem?
I ara que?
L’hotel ens parava molt gran,
per la ciutat cruixia el nostre amor flamant,
i com uns astres, ens donava igual
escapar per sempre.
Tu i jo hem sigut els millors amants?
O en veritat la por no es va llevar els guants?
No ho suporte! Els teus llavis fins em feien de dia...
Estic reclòs en el crani del vent,
vull preguntar a l’angoixa si ha vist l’hivern
colpejar-me i anar-se’n amb tu,
com em vaig prometre.
I et vaig dir que prendria el control,
que deprimir-se era postura adolescent,
i no t’enganye, ho vaig intentar llegint a Plath.
I sona el gemec
de llum apunyalada.
Ha mort el teu bes
que salvava el meu cap.
Eres la melodia que fa ballar el dia.
Mous el mar des del silenci i
mous el mar des dels teus llavis...
Vine amb mi, vine amb mi..
Tanca la porta quan l’amor ens delata,
tanca la porta quan l’amor ens dispara.
Res serà igual quan gire en la cantonada,
Taste inquietud al pegar cada petjada...