Lirona d'amor
Sóc la filla d'Isabel, sóc la filla de Fernando,
De Fernando i d'Isabel, 'tanto monta, monta tanto',
Sóc Doña Juana la Loca, m'ho diu el poble i la cort
Però els poca-soltes no saben, que estic lirona d'amor
Sóc la reina de Castella i d'algun altre trosset,
Però tot això al meu home, no li fa calor, ni fred
I se'n fum, de la virolla, el meu exquisit espòs
I jo de moment a l'olla, ja n'hi puc tirar un bon tros.
I el poble que sap que estic com un llum
M'ha fet un romanço, com té per costum!
Reina Joana, reina Joana
Tocadeta del bolet.
Reina Joana, reina Joana
Que has perdut un cargolet.
I és que no acaba d'omplir-me
El meu marit tan bonic.
Diuen que és que estic tocada
Però, és per què no ho estic!
Ai, si els meus pares, els reis catòlics, alcessin el cap i veiessin Castella convertida en una casa de barrets!
Burgos plora per sa reina, i Valladolid, també,
I a Sant Boi em guarden tanda, per si l'he de menester
Salamanca també plora, ploren tots els espanyols!
A Manresa 'cunde el pánico' i a Sant Feliu de Guíxols
D'això en té la culpa Felip el Bufó
Que a la que em descuido se'n va a fer el pendó!
Reina Joana, reina Joana
Tocadeta del bolet.
Reina Joana, reina Joana
Que has perdut un cargolet.
I és que no acaba d'omplir-me
El meu marit tan bonic.
Diuen que és que estic tocada
Però, és per què no ho estic!
Autor(es): Josep Maria Mainat