Llàgrimes
No vull canviar no, canvia tu per jo,
allò que em fa plorar no se li pot dir amor,
la conclusió falsa que demà anirà millor,
però les marques no canvien a la situació,
Estació en estació cercant una sortida,
els problemes quotidians a la trista vida,
m'aufeguen i no puc agafar s'aire que falta,
i necessit viure, jo! Necessit un marge,
Una fada m'engana cada matinada,
em susurra que no m'abandonara, però marxa,
i així sa meva ànima se demana: (jo)
que he fet malament ara, ha fuit un altre vegada
Llàgrima que xerra i expressions que callen,
amics que fallen i familiars estimats que marxen,
que marxen...
No vull deixar de xerrar amb les llàgrimes,
no vull deixar d'escriure aquestes pàgines,
Avui diré no encara que rebenti,
si de veritat sofreixes feu en silenci, no per s'estat des tuenti,
encara que no ho creguis,
sofresc per tu però no cal que aparenti,
Es vent tira cap a la tramuntana i fa fred,
estimam menys ploram més diu una paret,
i jo com un més estic nadant en llant
però com ja saps la meva consciencia no ho admet,
Paresc un nàufrag del pàrraf perdut entre paraules,
però ningú em calla, ningú farda,
baixen a la plaça i el meu nom arriba enfora,
la metàfora a l'àmfora de l'illa de Mallorca,
El meu cant de sofriment és una llegenda,
sóc l'esperança del poble l'emblemàtic poeta
No vull deixar de xerrar amb les llàgrimes,
no vull deixar d'escriure aquestes pàgines,
No vull deixar de xerrar amb les llàgrimes,
no vull deixar d'escriure aquestes pàgines,
Autor(es): Valtonyc